Ecco mormorar l'onde,

E tremolar le fronde

A l'aura mattutina, e gli arboscelli,

E sovra i verdi rami i vaghi augelli

Cantar soavemente,

E rider l'Oriente;

Ecco già l'alba appare,

E si specchia nel mare,

E rasserena il cielo,

E le campagne imperla il dolce gelo,

E gli alti monti indora:

O bella e vaga Aurora,

L'aura è tua messaggera, e tu de l'aura

Ch'ogni arso cor ristaura.

Heus aquí, dins l’aura del matí,
la remor de les onades,
la tremolor de les frondes
i els arbrissons;
heus aquí els vagues ocells
que canten suaument
als verds brancatges,
i com riu l’Orient;
heus aquí com hi apareix l’alba,
i s’hi emmiralla al mar,
i ja asserena el cel,
i mireu com el dolç gel
els camps cobreix de perles
i daura els alts cimals:
oh, preciosa i vaga Aurora,
l’aura és la teva missatgera,
i tu ho ets d’ella,
que tot cor cremat restaura.

(Torquato Tasso Rime)