AUTOPSICOGRAFIA

O poeta é um fingidor.
Finge tão completamente
Que chega a fingir que é dor
A dor que deveras sente.


A os que lêem o que escreve,
Na dor lida sentem bem,
Não as duas que ele teve,
Mas só a que eles não têm.


E assim nas calhas de roda
Gira, a entreter a razão,
Esse comboio de corda
Que se chama coração.


AUTOPSICOGRAFIA

El poeta és un fingidor.
Tan completament fingeix
que arriba a fingir que és dolor
el dolor que de veres sent.

I qui llegeix allò que escriu
sent en el dolor llegit
no pas els dos que el poeta patí
sinó només els que ell no té.

I així pels carrers gira,
tot entretenint-se la raó,
un estrany tren de corda
que no és rés més que el cor.

(Fernando Pessoa Cancioneiro)