27 de maig 2006

Ecco mormorar l'onde,
E tremolar le fronde
A l'aura mattutina, e gli arboscelli,
E sovra i verdi rami i vaghi augelli
Cantar soavemente,
E rider l'Oriente;
Ecco già l'alba appare,
E si specchia nel mare,
E rasserena il cielo,
E le campagne imperla il dolce gelo,
E gli alti monti indora:
O bella e vaga Aurora,
L'aura è tua messaggera, e tu de l'aura
Ch'ogni arso cor ristaura.

Heus aquí, dins l’aura del matí,
la remor de les onades,
la tremolor de les frondes
i els arbrissons;
heus aquí els vagues ocells
que canten suaument
als verds brancatges,
i com riu l’Orient;
heus aquí com hi apareix l’alba,
i s’hi emmiralla al mar,
i ja asserena el cel,
i mireu com el dolç gel
els camps cobreix de perles
i daura els alts cimals:
oh, preciosa i vaga Aurora,
l’aura és la teva missatgera,
i tu ho ets d’ella,
que tot cor cremat restaura.

(Torquato Tasso Rime)

23 d’abril 2006

Per sopportare il chiaro, la sua sferza,
Se il chiaro apparirà,
Per sopportare il chiaro, per fissarlo
Senza battere ciglio,
Al patire ti addestro,
Espìo la tua colpa,
Per sopportare il chiaro
La sferza gli contrasto
E ne traggo presagio che, terribile,
La nostra diverrà sublime gioia!

Per tal de suportar la claredat,
El seu fuet, si mai se'ns fa present,

Per tal de suportar la claredat,
Per a fixar-la sens parpellejar,
T'ensinistro a patir,
La teva culpa expio,

Per tal de suportar la claredat
Li nego el fuet
I en presagio que, terrible,
La nostra joia esdevindrà sublim!


(Giuseppe Ungaretti Il taccuino del vecchio)