CHANSON D'AUTOMNE

Les sanglots longs Des violons De l’automne Blessent mon cœur D’une langueur Monotone. Tout suffocant Et blême, quand Sonne l’heure, Je me souviens Des jours anciens Et je pleure ; Et je m’en vais Au vent mauvais Qui m’emporte Deçà, delà, Pareil à la Feuille morte. CANÇÓ DE TARDOR

Els llargs singlots

dels violins

de la tardor

em fan mal al cor

amb monòtona llangor.

Sufocat

i pàl·lid,

en sonar l'hora,

me'n recordo,

dels dies passats

i ploro.

I me'n vaig

amb el vent malvat

que em duu

d'aquí cap allà,

talment

una fulla morta.

(Paul Verlaine)