Ecco mormorar l'onde,
E tremolar le fronde
A l'aura mattutina, e gli arboscelli,
E sovra i verdi rami i vaghi augelli
Cantar soavemente,
E rider l'Oriente;
Ecco già l'alba appare,
E si specchia nel mare,
E rasserena il cielo,
E le campagne imperla il dolce gelo,
E gli alti monti indora:
O bella e vaga Aurora,
L'aura è tua messaggera, e tu de l'aura
Ch'ogni arso cor ristaura.
Heus aquí, dins l’aura del matí,
la remor de les onades,
la tremolor de les frondes
i els arbrissons;
heus aquí els vagues ocells
que canten suaument
als verds brancatges,
i com riu l’Orient;
heus aquí com hi apareix l’alba,
i s’hi emmiralla al mar,
i ja asserena el cel,
i mireu com el dolç gel
els camps cobreix de perles
i daura els alts cimals:
oh, preciosa i vaga Aurora,
l’aura és la teva missatgera,
i tu ho ets d’ella,
que tot cor cremat restaura.
la remor de les onades,
la tremolor de les frondes
i els arbrissons;
heus aquí els vagues ocells
que canten suaument
als verds brancatges,
i com riu l’Orient;
heus aquí com hi apareix l’alba,
i s’hi emmiralla al mar,
i ja asserena el cel,
i mireu com el dolç gel
els camps cobreix de perles
i daura els alts cimals:
oh, preciosa i vaga Aurora,
l’aura és la teva missatgera,
i tu ho ets d’ella,
que tot cor cremat restaura.
